"Els mestres no sabien com controlar-lo, la seva conducta disruptiva apareixia en tots els informes..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1270

Data: 15 de juliol de 2011

Tenia deu anys i ja era conegut per les seves entremaliadures, als catorze amb uns amics es va dedicar al sortir de l'escola a agafar les plaques de les marques dels cotxes, com més espectaculars eren millor, les col.leccionava i després de guardar-les en una bossa de plàstic transparent, les venia per deu euros al sortir de l'escola. No li calia per necessitat, ho feia per pur afany de sentir el risc de fer-ho, li resultava estimulant transgredir la norma, per això també era oposicionista i desafiava l’autoritat de l'adult.

Els mestres no sabien com controlar-lo, la seva conducta disruptiva apareixia en tots els informes, sempre acompanyat d'aquella fluïdesa verbal i desinhibició que el feia tan persuasiu. Sabia justificar-ho tot, no mentia, feia "omissió parcial d'informació”! Tenia una lecto-escriptura deficitària i una disortografia important.

Se li va aconsellar cursar mòduls. Ara amb dinou anys es presenta a la selectivitat i treu de nota mitjana 8,45. Estudia en una coneguda escola de negocis on el vaig enviar i ha dit que entrarà a la universitat i que serà director comercial. És el que s'anomena un TDAH ben canalitzat, ja ho diuen les estadístiques.