Rosa Mª Ibáñez

Psicóloga Clínica Infantil y Adolescente

Máster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por la Universidad Autónoma de Barcelona.

Colegiada por el Colegio Oficial de Psicólogos de Cataluña y Baleares con el nº 8951.

Codirectora y miembro fundador del Centro Psicopediàtric Guia.

Pertenece al Cuerpo Facultativo de Centro Médico Teknon donde dirige el equipo de Psicología Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatría (Psiquiatría y Psicología Infantil y Adolescente).

Secretaria de Comunicación de la Sociedad Catalana de Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Academia de Ciencias Médicas y de la salud de Cataluña y Baleares (2003/2007).

Miembro numerario de la Sociedad Catalana de Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Academia de Ciencias Medicas y de la Salud de Cataluña y Baleares.

Miembro del comité científico del curso de postgrado "Curso de Especialidades Pediátricas" de Centro Médico Teknon.

Profesora del Practicum del Máster Oficial en Psicología General Sanitaria de la Universidad de Barcelona.

El temps d'aprendre

Artículos de prensa

"...la pressa i la impaciència planegen sobre la vida diària de milers de nens i adolescents...."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1396

Data: 3 de gener de 2014

El temps és un bé però al mateix afany de no perdre ni un minut que tenim comporta efectes secundaris en els nostres fills, la pressa i la impaciència planegen sobre la vida diària de milers de nens i adolescents. La pressa va acompanyada de la mà de la seva millor amiga, la pressió i, a més, de la mateixa manera que un virus, resulta extremadament contagiosa. En els seus somnis ressonen frases com "corre que arribem tard", "cuita!", "acaba els deures", "correm, correm tots"... Després, seure a la cadira i concentrar-se és de cert una tasca poc compatible.

Si això ho intensifica el fet de tenir algun trastorn, tipus dèficit d'atenció, la situació demana estratègies. Per millorar l'atenció és important: donar suport, ajudar a resoldre els problemes diaris perquè no s'acumulin, fraccionar el temps, fer pauses breus, no focalitzar-ho tot en els resultats, sobretot, si té dificultats, gratificar o elogiar el bon rendiment i millores, ajudar però no resoldre els seus problemes d'organització perquè a l'escola no hi som i no tindrà entrenada la seva autonomia i, el més important, fer tot això amb complicitat, en definitiva, fer-ho possible i així és com es va tractar a la 3ª Jornada TDAH Respostes que ajuden.

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Viernes 15 Noviembre 2019, 11:34