Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: un nou invent?

Articles de premsa

"...Encara hi ha notícies que ens comenten que el TDAH no existeix, que es un nou invent dels metges..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1330

Data: 21 de setembre de 2012

Encara hi ha notícies que ens comenten que el TDAH no existeix, que és un nou invent dels metges i educadors per etiquetar “nens difícils". També es comenta que es un invent dels laboratoris per a la venda dels seus productes. En realitat, el coneixement dels nens amb TDAH presumiblement existeix des de l’inici de la civilització. La primera referència d'un nen amb TDAH es llegeix en els poemes del metge Alemany Heinrich Hoffman, qui el 1865 va descriure a “l’inquiet de Peter”. El 1902, el pediatre George Still, a la Reial Societat de Medicina de Londres, va descriure 43 nens agressius, desafiants, resistents a la disciplina, excessivament emocionals, amb poca inhibició voluntària del comportament, amb problemes d’atenció sostinguda i que no podien aprendre de les conseqüències dels seus actes (Still GF (1902) Some abnormal psychical Conditions in Children, Lancet 1: 1008-1012, 1077-1082, 1163-116S).

A Catalunya, el catedràtic de Psiquiatría Infantil August Vidal Parera, en el seu Tractat de Psiquiatría Infantil de 1907, ja ho descrivia també amb tot luxe de detalls. De manera que no és un patiment  nou, és conegut, almenys, des de fa uns 150 anys.

www.centreguia.cat

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 21 novembre 2023, 11:59