"...Les obsessions tenen un valor clínic quan es tradueixen en pensaments repetitius de caràcter impulsiu, recurrents..."
Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1402
Data: 14 de febrer de 2014
Al llarg de l'etapa escolar els nens o adolescents es poden mostrar preocupats per diferents motius (els exàmens, la relació amb els amics, la imatge personal...).
És a dir, poden presentar-se ideacions o preocupacions mínimament obsessives de caràcter benigne i que no requereixen cap mena d'intervenció.
Les obsessions tenen un valor clínic quan es tradueixen en pensaments repetitius de caràcter impulsiu, recurrents, persistents i excessius que no es poden controlar, causant una elevada ansietat i alteració del benestar personal.
Molts cops aquestes obsessions s'acompanyen d'actes repetitius o compulsius (per exemple, ordenar repetidament i de forma excessivament perfeccionista i simètrica uns determinats objectes, rentar-se contínuament les mans encara que estiguin prou netes, realitzar una acció un número determinat de vegades, etc.).
Aquestes obsessions (pensaments) i compulsions (actes) que interrompen significativament les activitats quotidianes i alteren el propi benestar, poden constituir un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), trastorn ja de rellevància no específicament emocional i que requereix d'intervenció mèdica i psicològica especialitzada.
