Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

TDAH: genètica i entorn (II)

Articles de premsa

"...Evidentment aquests casos són complexos i la dinàmica emocional i l'estrès familiar s'altera..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1410

Data: 11 d'abril de 2014

El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament amb una alta càrrega genètica, així doncs trobem antecedents familiars en 4 de cada 5 famílies estudiades.

Davant d'una situació familiar en què els símptomes d'hiperactivitat, manca de control de l'impuls, dificultats d'atenció i baixes funcions executives es repeteixen en algun altre fill, hem de plantejar-nos que amb molta probabilitat ens trobem davant d'una família amb una alta càrrega hereditària.

Evidentment aquests casos són complexos i la dinàmica emocional i l'estrès familiar s'altera, però hem de ser curosos a no confondre els problemes emocionals amb el TDAH, no podem confondre les conseqüències amb les seves causes.

Diferenciar els dos aspectes és bàsic en l'assoliment d'una millor resposta adaptativa, no és que hi hagi un problema o un altre, tots dos existeixen i han de cuidar-se, però molt difícilment trobarem millores si oferim respostes parcials que obliden aspectes fonamentals de la maduració cerebral.

La ciència avança i per sort en neurologia i psiquiatria ja hem superat l'època en què s'insistia que la terra era plana, avui podem començar a diferenciar les causes de les seves conseqüències.

 

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 21 novembre 2023, 11:59