"...La llengua materna és la llengua en què vam aprendre a gestionar les nostres emocions, el llenguatge no verbal va íntimament unit al verbal, i es gesta des dels primers moments de vida..."
Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1480
Data: 4 de setembre de 2015
Des de fa ja algun temps vaig observant com en nens de famílies de llengua materna catalana o castellana, els seus pares els parlen habitualment i de manera continuada, des de molt petits, en altres llengües. I comenten en preguntar per això: “Creiem que és millor per l'aprenentatge del nostre fill, ja que són alumnes d'un col.legi internacional i parlar nosaltres també anglès, que li parlem sempre en la seva llengua escolar”. I així ho fan cada vegada més famílies que dominen llengües per aprenentatge, sense que aquestes siguin les seves llengües maternes.
Oblidem en aquests casos que l'important és educar, no només ensenyar. La llengua materna és la llengua en què vam aprendre a gestionar les nostres emocions, el llenguatge no verbal va íntimament unit al verbal, i es gesta des dels primers moments de vida. I el més important, aquest llenguatge emocional, verbal i no verbal, facilita enormement el vincle entre pares i fills. Els professionals de la salut mental defensem una satisfactòria educació emocional, per la qual cosa no podem aconsellar aquests actuals canvis de rumb, els asseguro que es pot arribar a aprendre molt bé una llengua sense tant "embolic".
Dr.Jordi Sasot - Psiquiatra Infantil i juvenil