Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ansietat i depressió: la motxilla emocional

Articles de premsa

 

Revista del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, n.102. tardor 2015. Especial Salut Mental

Ansietat i depressió: la motxilla emocional - Dr.Jordi Sasot i Carles Patrís

 

article

Veure en PDF

 

L'ansietat és una emoció que sentim quan estem en perill, ja sigui real o imaginari, i ens permet adoptar els mecanismes adients per afrontar-lo. l Per tant, es tracta d'una resposta adaptativa molt lligada a l'instint de supervivència, a la por, ira, tristor i felicitat. En aquest cas parlen d'ansietat normal o positiva.

I quan es considera patològica? Quan sobrepassa certa intensitat o supera la nostra capacitat d'adaptació a l'entorn, és a dir, quan se'ns manifesta un malestar significatiu en forn de símptomes físics, psicològics i conductuals. I quins són aquests? Físicament es pot manifestar, entre d'altres, sudoració, secor a la gola, mareig, inestabilitat, tremolors, tensió muscular, palpitacions, taquicàrdia, sensació d'ofec, vòmits, diarrea i problemes en àmbit sexual. I a nivell psicològic i conductual pot aparèixer, per exemple, aprensió, preocupació, angoixa, por a perdre el control, dificultat de concentració, inhibició, petites pèrdues de memòria, irritabilitat, inquietud, conductes d'evitació, bloqueig psicomotor, obsessions i compulsions.

Existeix molta bibliografia i investigacions sobre l'ansietat. Avui dia encara no coneixen totes les seves causes. Si sabem, però, que la interacció d'algunes d'elles n'afavoreixen l'aparició. Són els anomenats factors predisposants i precipitants els quals poden ser de caràcter biològic, ambiental o psicosocial. Hem de recalcar que l'entorn té més importància del que fa un temps es pensava en l'aparició i el curs d'aquest trastorn. Per tant. és un factor significatiu en l'evolució d'una afectació emocional o de l'estat d'ànim.

Hi ha vegades que parlem d'ansietat i en d'altres d'estrès. Per què? Doncs perquè l'estrès és la sensació de tensió física o emocional que tenim davant d'una situació o d'un estímul concret. l en nosaltres es manifesta en frustració, nervis o ira. I l'ansietat és l'estrès que es manté un cop la situació o l'estímul s'ha acabat. Per tant, podem dir que l'ansietat és producte de l'estrès. I aquest estrès pot ser de curta durada (agut) o bé pot durar dies, setmanes, mesos o anys (crònic). El que ens passa és que se'ns fa difícil detectar l'estrès, en algunes ocasions, a causa del ritme de vida que portem. Només el percebem quan hi ha una clara afectació en una o vàries parcel.les de la vida social, acadèmica, laboral, familiar o de parella.

Cal destacar que la depressió guarda certa relació amb l'ansietat i, per tant, amb l'estrès. I és que un quadre d'estrès crònic pot derivar en un episodi depressiu. Quina és la imatge que tenim d'una persona deprimida? Clarament és una imatge de tristor, abatiment, infelicitat, no tenir ganes de fer res, frustració envers la vida, incapacitat de gaudir de les coses com abans, limitació de l'activitat habitual.

En l'origen de la depressió, tal com passa am l'ansietat, incideixen tant factors genètics i biològics com psicosocials. Les conseqüències d'un episodi depressiu són moltes i algunes d'elles tan greus com el que, segons l'OMS, és la segona causa de mortalitat entre joves de 15 i 29 anys d'arreu del mon.

Com podem prevenir aquests trastorns? Un canvi en la manera en que vivim les coses és un bon punt de partida. Pensarem en la nostra alimentació, la higiene del son, l'exercici físic, l'organització, planificació i priorització, la relaxació, la presa de decisions, la resolució de conflictes, l'autoestima, les relacions de qualitat amb els altres, i les nostres aficions. També és important que tinguem consciència de què els sentiments negatius i el malestar formen part de nosaltres. A més a més, el suport de la família i amics serà fonamental.

Per acabar també cal destacar que una persona ansiosa o depressiva ha de vigilar amb el consum d'alcohol, la cafeïna o teïna, el tabac i d'altres substàncies tòxiques com el cànnabis i la cocaïna. Els efectes que produeixen només són temporals i en cap cas fan desaparèixer el problema real. Què fer doncs? Demanar ajuda a persones properes o a professionals especialitzats. Els darrers ens podran ensenyar a gestionar aquest tipus de trastorns gràcies a l'aprenentatge de diferents tècniques, estratègies i eines tant cognitivament i conductualment com en autoconeixement i autoestima.

Cal dir que la farmacologia ajuda a reduir i millorar els símptomes a curt i mig termini però sense un treball personal no serem capaços d'aprendre a prevenir i gestionar nous episodis ansiosos ni depressius.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 21 novembre 2023, 11:59