"...Educativament cal no oblidar que aquests nens tenen moltes probabilitats de tenir uns pares amb els mateixos trets..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1539

Data: 28 d'octubre de 2016

El pares han de conèixer les bases temperamentals de tipus ansiós que probablement té el seu fill, és a dir, que ell és així perquè probablement ha nascut amb certs trets específics, sempre que el procés ansiós no sigui exclusivament reactiu a un fet determinat. Ara bé també molts nens posen en marxa clínica ansiosa per vulnerabilitats neurològiques no descompensades fins a la presència d'un fet determinat. És a dir l'herència i l'entorn hi són sempre lligats.

Educativament cal no oblidar que aquests nens tenen moltes probabilitats de tenir uns pares amb els mateixos trets i no sempre aquests en són conscients. Avui dia es dóna força importància al fet de si el nen ansiós té problemes de conductes d'inhibició, o bé és excessivament tímid o vergonyós. Aquests són trets que descompensen i empitjoren els trastorns d'ansietat. Les famílies amb poca relació social i que al mateix temps condicionen els vincles socials dels seus fills són estructures educatives de risc. Envers això, les modificacions de certes conductes educatives familiars són moltes vegades determinants en la millora o resolució dels trastorns d'ansietat de la infància i l'adolescència.