Cal dir en primer lloc que l’ansietat és connatural al estil de vida actual. Dins la nostra societat l’eficàcia i el rendiment s’han convertit en valors prioritaris al marge de les seves conseqüències estressants.
L’ansietat és un fet no necessariament patològic que pot aparèixer davant de qualsevol eventualitat, que assetgi el jo personal, bé per raons de tipus físic o psíquic. No sempre és fàcil establir diferències entre l’ansietat normal i la patològica, ara bé, aquesta es caracteritza per ser excessivament desproporcionada i persistent davant de l’estímul, condicionant un estat d'alerta i d’hiperactivació excessiu que afecta el rendiment i la conducta adaptativa.
Encara que en l’actualitat fem servir de forma indiferent els conceptes d’ansietat i d’angoixa (la seva mútua implicació ho justifica), són prou diferents i dins l’infància i l’adolescència la seva diferència és fonamental per una bona pràctica diagnòstica i terapèutica. Sir Anbrey Levis en una extraordinària publicació de l’any 1967 “Problems presented by Psychopatology” va analitzar les seves connotacions fonamentals, en síntesis l’ansietat (etimològicament incomoditat) es relaciona amb el component psíquic i l’angoixa (etimològicament construcció) amb el component físic del estat emocional.
L’ansietat pot ser una experiència humana normal, pot formar part de la clínica de malalties pediàtriques i d’altres trastorns psiquiàtrics i pot constituir un autèntic trastorn quan l’angoixa és el símptoma predominant i té clares repercussions en el benestar psicosocial.
Des d’un altre punt de vista i a partir dels treballs de Spielberger s’ha considerat l’ansietat patològica com tret i com estat, encara que les dues poden trobar-se dins la mateixa persona. L’ansietat estat implica l’ansietat del present mentre que l’ansietat tret és refereix a la tendència habitual de les persones per reaccionar de forma ansiosa. L’ansietat estat valora més l’ansietat reactiva davant d’un estímul, mentre que l’ansietat tret és refereix més a factors temperamentals o de personalitat.
Més recientment Sheehan diferencia l’ansietat exògena (que apareix en relació a conflictes externs, personals o psicosocials) de l’ansietat endògena (de causa orgànica en persones amb predisposició genètica i antecedents familiars d’angoixa). La primera és habitualment més sensible a la psicoteràpia i la segona als tractaments psicofarmacològics.
Articles i Enllaços d'interès
Els trastorns d’ansietat a l’infància i a l’adolescència: com diagnosticar i tractar? - PDF
Dr. Jordi Sasot Llevadot i Rosa Mª ibáñez Bordas.
Article publicat en: CIAP 2007 (Curs Intensiu d'Actualització en Pediatria de la Societat Catalana de Pediatria)