Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Educar avui: cal millorar?

Articles de premsa

... I què provoca la sobreprotecció? L’absència d’una adequada capacitat de frustració...

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1640
Data: 16 d’Octubre de 2018

El comportament infantil és conseqüència sobretot de les influències rebudes de la família, professors i entorn; però són els pares els que tenen més pes. Quins són els errors educatius més habituals? En la meva pràctica profesional he trobat que es repeteixen amb freqüència dos errors:
L’absència d’un adequat temps educatiu i el desconeixement del paper de pares.

La manca de temps suficient per a la convivència i l’observació dels fills genera dubtes i por a equivocar-se, això provoca un important error educatiu: la sobreprotecció.
I què provoca la sobreprotecció? L’absència d’una adequada capacitat de frustració.
En la majoria dels casos, el desconeixement del paper de pares és involuntari. Són pares que no han establert criteris educatius i la seva educació sol ser ambivalent i tolerant, modelant fàcilment fills amb un perfil tirà. També hi ha pares que voluntàriament eviten els conflictes que comporta la seva funció educativa i els fills difícilment coneixen el NO.
Si no eduquem la capacitat de frustració durant la infància, ens exposem al fet que apareguin trastorns del comportament, i en alguns nens amb major vulnerabilitat es facilita el desenvolupament de trastorns de conducta.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 21 novembre 2023, 11:59