Rosa Mª Ibáñez

Psicòloga Clínica Infantil i Adolescent

Màster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Col·legiada pel Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i Balears amb el nº 8951.

Codirectora i membre fundador del Centre Psicopediàtric Guia.

Pertany al Cos Facultatiu de Centre Mèdic Teknon on dirigeix ​​l'equip de Psicologia Clínica de l'Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infantil i Adolescent).

Secretària de Comunicació de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la salut de Catalunya i Balears (2003/2007).

Membre numerari de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Membre del comitè científic del curs de postgrau "Curs d'Especialitats Pediàtriques" de Centre Mèdic Teknon.

Professora del Practicum del Màster Oficial en Psicologia General Sanitària de la Universitat de Barcelona.

Sols a casa per vacances

Articles de premsa

"S'estima que un 40% dels nens es queden sols a casa en algun moment donat..."

Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1268

Data: 1 de juliol de 2011

 

Totes les setmanes milers de pares decideixen deixar els seus fills sols per anar a treballar a fer gestions domèstiques o compromisos socials. S'estima que un 40% dels nens es queden sols a casa en algun moment donat, però molt rarament passen la nit sols. En les situacions més extremes, hi ha nens que passen tant de temps sols, sense els seus pares, que se’ls classifica com a "nens de clau" referint-se a la clau que porten penjada.

Hi ha alguns assumptes i perills potencials que han de considerar-se segons l’edat, com les "regles i expectatives": posar-se en contacte amb els pares o altres adults en situacions potencialment perilloses com emergències mèdiques, foc, alcohol, drogues, persones estranyes, llocs de risc, quan i com han de contestar el telèfon o el timbre de la porta; amics i visitants que vénen a casa; responsabilitats cap als germans; com passar el temps no estructurat, per exemple, mirar televisió, internet, i accés a canals de televisió per cable per a adults.

Els pares han de considerar el nivell de maduresa del nen. És millor preparar un pla amb els fills perquè sàpiguen fer front a tots els assumptes i problemes potencials enumerats a dalt. A més, els pares han de desenvolupar i assajar un "pla d'emergències" tractant de limitar el temps que els nens estan sols ala casa.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el divendres 21 febrer 2020, 15:06