"Anticipar-se és no deixar tot a l'atzar sinó, al contrari, tenir la confiança per decidir sobre nosaltres..."
Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1667
Data: 23 d'Abril de 2019
Un dia, a la consulta, una mare comentava com la seva adolescent estava moltes estones passiva, com desconnectada del món, com si les preses del dia a dia no anessin amb ella, com si tot això formés part d'un món adult cap al qual no mostrava gens d'interès a participar, i com aquesta actitud li repercutia en els seus aprenentatges.
En realitat, en aquest món adult, unes persones planifiquen massa o altres prefereixen més l'espontaneïtat. A propòsit d'aquest tema, a molts adolescents els costa veure l'oportunitat a l'hora d'actuar o anticipar-se. Com a conseqüència explicava que se li passaven per alt les oportunitats, ho postergava tot, mai s'anticipava! Acabava fent tot fora de temps i, el pitjor de tot, és que ni ella mateixa entenia per què li passava. Es va adonar que havia d'aprofitar les oportunitats i va seguir avançant de forma positiva, va veure que obviava els seus punts forts i que no reconeixia els febles.
Es deixava portar per una inèrcia que li generava més inconvenients que avantatges, ja que no li permetia elaborar respostes adients davant d'imprevistos. Entendre que anticipar-se és no deixar tot a l'atzar sinó, al contrari, tenir la confiança per decidir sobre nosaltres és entendre que forma part del fet de madurar la voluntat, aspecte no fàcil d'aprendre a l'adolescència!