Les obsessions poden trobar-se dins de la normalitat, sobretot en personalitats més controladores, metòdiques i perfeccionistes o maniàtiques. Tanmateix, cada edat comporta preocupacions més obsessives, que en el cas de l'adolescència es podrien centrar en el àmbit social i de l'autoimatge.
Cal distingir però la normalitat de les obsessions patològiques, definides com pensaments involuntaris, intrusius i recurrents, inapropiats o carents de sentit.
Les compulsions podrien associar-se a rituals característics i benignes de la persona, i a les rutines adaptatives. En canvi, s'hauran de distingir del signe d'alarma que suposen les compulsions enteses com actes irreprimibles de caràcter repetitiu, en els que l'adolescent experimenta una obligatorietat d'execució, i que aparentment li suposen tenir una finalitat, quan en realitat la conducta no té un fi en sí mateixa, sinó que pretén evitar altres aconteixements i reduir l'ansietat de la persona en el moment de fer la conducta. L'activitat compulsiva es fa d'acord unes regles establertes respecte al moment, ordre, duració i número de vegades de fer-la. I si no es fa d’aquesta manera es produeix una necessitat de repetició.
Les obsessions i compulsions patològiques s'acompanyen d’ansietat i tenen per l'adolescent també com a finalitat mitigar-la, generant un malestar significatiu en el funcionament quotidià de l'adolescent.
Aquestes obsessions ( pensaments ) i compulsions ( actes ) que interrompen significativament les activitats quotidianes de l'adolescent i li alteren el seu propi benestar, poden constituir un Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC), trastorn ja de rellevància no específicament emocional i que requereix d'intervenció especialitzada.