Les bones relacions familiars són font de felicitat, el tindre un bon vincle familiar permet un correcte desenvolupament de l'adolescent, tant en el seu benestar adaptatiu ( sentint-se recolzat i estimat ) com en la formació de la seva personalitat, donant-li espai per esdevenir madur, autònom, i responsable.

No obstant si la relació és molt absorbent, normalment per sobreprotecció dels pares ( allargant el període de nen petit desprotegit i immadur, son joves que els seus pares encara anomenen " el nen " ) i/o per una personalitat dependent de l’adolescent ( mantenint la falta d'utonomia i de seguretat dels més petits ), o per una angoixa desmesurada a perdre els éssers estimats, es pot crear una vinculació excessiva desadaptativa. En conseqüència, l'adolescent es pot mostrar fora de l'àmbit familiar insegur, mostrant conductes de timidesa excessives sense fer servir les suficients estratègies en la resolució dels problemes, evitant la separació de la família, el que provoca inestabilitat en l'àmbit social i malestar personal.

Les relacions socials poden ser font de satisfacció, però també en l'adolescència generen elevada preocupació, perquè els adolescents tenen el desig de pertànyer a un grup i agradar. A vegades, condicionants com una vinculació familiar excessiva, temperaments ansiosos, temperaments desconfiats i suspicaços, personalitats carents d'empatia i de sensibilitat o el presentar angoixes excessives generalitzades o focalitzades en l'àmbit social, produeixen resistència a les relacions socials, adoptant l'adolescent un paper passiu i evitatiu front els seus iguals.