Els deliris i les al·lucinacions són els símptomes-risc més determinants en l’evolució d'un trastorn psicòtic incipient i ens mostren que l'adolescent comença a estar perdent el contacte amb la realitat. Com a idees delirants ens referim per exemple a pensaments recurrents de que la gent es rigui o parli malament d'ell, pensaments ocasionals de que els altres estan posseïts per alienígenes, o idees persecutòries.
Les al·lucinacions poden ser trastorns perceptius simples com distorsions de la mida o la forma, o més rellevants, com els trastorns perceptius auditius ( per exemple escoltar veus ) i els trastorns perceptius visuals ( per exemple veure fantasmes blaus per la nit ).