L'atenció pot entendre's com el procés psicològic implicat directament en els mecanismes de selecció, distribució i manteniment de l'activitat psicològica. Sota el rètol de problemes atencionals, s'han inclòs, la distracció sobre tasques de rendiment, les percepcions dels professors sobre la concentració del nen, l'atenció selectiva, l'atenció dividida i l'atenció sostinguda ( probablement la més determinant en dificultats acadèmiques ). Normalment els pares i professors es queixen que el nen falla en l'atenció dels petits detalls, que té dificultat en mantenir l'atenció en les diferents activitats, sembla que no escolti quan se li parla directament, no segueix les instruccions i no finalitza les tasques escolars ( no per negativisme ), té dificultat en organitzar les seves activitats, evita feines que requereix d'un esforç mental sostingut, perd coses sovint, es distrau fàcilment davant d'estímuls externs, o es descuidat en les seves coses.
Dins d'aquest apartat, podem distingir entre el dèficit d'atenció sense hiperactivitat ni impulsivitat, es a dir quan la conducta està preservada; i el dèficit d'atenció amb hiperactivitat i/o impulsivitat.
Cal també identificar bé els alumnes que poden presentar un trastorn restrictiu de l'atenció, son nens que presenten les següents característiques:
a- Baixa velocitat de processament de l'informació ( són nens excessivament lents )
b- Dificultats en atenció selectiva ( no poden respondre davant d'un estímul e ignorar d'altres al mateix temps )
c- Major afectació de la memòria de treball ( tenen dificultat per mantindre l'informació dins la ment i operar amb ella )
d- Dificultats epicrítiques ( la seva psicomotricitat fina es de baixa qualitat )
e- Poca popularitat i cert aïllament social (són força tímids i tenen baixes habilitats socials )
f- Trastorns internalitzants ( tenen dificultats per expressar les seves emocions )
Per altra banda, pel que fa a la memòria, caldria distingir en primer lloc els diferents tipus de memòria, per diferents canals sensorials: memòria auditiva, visual i visomotora. La primera, l'auditiva, es refereix a la habilitat que tenen els nens per retenir i recordar la informació que els arriba pel canal auditiu. La memòria visual es refereix a la habilitat per recordar amb precisió experiències visuals prèvies. L'última, la memòria visomotora es l’habilitat per reproduir experiències visuals prèvies en la forma motora adequada. També podem fer distinció referent a la duració en que es retén la informació, així doncs ens trobem amb la memòria a curt termini, en que es retè la informació d’una manera conscient, amb duració limitada (uns minuts) i amb una capacitat màxima de 5 o 6 ítems i la memòria a llarg termini, que permet mantenir la informació permanentment, la seva capacitat es il·limitada i la informació es manté de forma inconscient, a no ser que la fem conscient quan la volem recuperar.
Així mateix, també tenim la memòria semàntica, que es la memòria necessària per a la utilització del llenguatge, la memòria episòdica que emmagatzema experiències e informació vital i biogràfica, i la memòria de reconeixement que ens permet reconèixer o identificar alguna cosa que hem percebut anteriorment.
A nivell escolar, és poden observar dèficits en qualsevol dels tipus esmentats, així doncs ens podem trobar amb nens que no retenen bé les explicacions orals del professorat, o bé mostren dificultats a l’hora d’estudiar amb imatges visuals, o retenen bé durant un període de temps curt però passat una estona ja no s’enrecorden. Per totes aquestes raons, cal identificar bé aquestes variables davant d'un nen amb un trastorn de l'aprenentatge escolar.