Un patró anòmal d'alimentació, la preocupació pel pes o les malalties que produeixen pèrdua de pes posen en alerta als pares, que busquen molts cops angoixats solucions per fer menjar al nen. Moltes vegades els pares no disposen de nocions adequades d'alimentació o les estableixen massa rígides, insisteixen excessivament en els modals o en la disciplina, o presenten angoixa.

Tot això els condueix a persuadir-lo, distreure'l, sobornar-lo, inventar jocs molt singulars, atemoritzar-lo, castigar-lo, donar-li menjars entre hores o deixar-lo escollir el menú. Aquestes accions generalment mantenen el problema. Els mètodes negatius generen aversió a les hores de menjar, i els altres mètodes fan entendre al nen que pot manipular l'entorn i disposar de la seva atenció quan no menja bé. Cal flexibilitzar les fites alimentàries, no mostrar ansietat, tindre horaris en l'alimentació, no donar menjars entre hores, mostrar naturalitat en els àpats, elogiar la bona conducta, fer atractiu el menjar, respectar la tolerància als aliments, les petites aversions, i el procés de reafirmació del nen en el menjar propi de cada etapa.

Les pautes educatives i són imprescindibles a aquest procés, en el que fàcilment els nens poden acabar aprenent que les hores de menjar són l'ambient ideal per cridar l’atenció.