"Facilitar l’aprenentatge es també deixar fer i aprendre..."
Publicat a: Revista Tot Sant Cugat, n.1284
Data: 28 d'octubre de 2011
Va entrar va Seure i quan li vaig preguntar ‛‛ Per què creus que véns?", em va respondre “No vull ser gran". No es tracta d'una anècdota, sabia què li passava, havia establert unes dependències emocionals i no les volia perdre, no es volia enfrontar a la dificultat. "Anem a fer els deures", "porta'm la cartera tu",‛‛dóna'm l'entrepà", “prepara'm... fes-m'ho tot". "I si no m'ho fas m'enfadaré, cridaré i veuràs que puc organitzar". Tenia només vuit anys.
És evident que els adolescents i els nens acostumats a veure la realitat com a espectadors de televisió, cinema i videojocs i com a consumidors de serveis d'entreteniments tenen limitada la tolerància i el diàleg. Si no hi ha una relació interactiva que tingui en compte la iniciativa, que generi interrogants de com fer una cosa per si soI i una disposició a assumir responsabilitats, no s'assoleix l'autonomia necessària.
Facilitar l’aprenentatge es també deixar fer i aprendre, captar l'atenció, facilitar però no fer-li. No oblidem que sobreprotegir és fer-li a algú alguna cosa que podria fer per si sol si ho intentés i això evita el plaer que proporciona fer-ho per si sol. És incitar-lo a canviar el xip, no tan sols tenim un problema, sinó que necessitem buscar una Solució.