Dr. Jordi Sasot Llevadot

És metge especialista en Psiquiatria i Pediatria per la Universitat Autònoma de Barcelona (Unitat Docent Vall d'Hebron) des del 1983.

Magíster en Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil pel Departament de Farmacologia i Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona amb la qualificació d'excel·lent.

Col·legiat pel Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb el nº 13.345.

Pertany al Cos Facultatiu del Centro Médico Teknon on dirigeix la Unitat de Paidopsiquiatria (Psiquiatria i Psicologia Infanto-Juvenil).

President de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Membre de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Membre de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Membre de la Societat Catalana de Pediatria.

Membre de la Asociación Española de Pediatria.

Membre del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Professor del Postgrau en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Baix rendiment escolar

Llibres i articles científics

Evidentment el dèficit d'atenció és responsable de "per se" de dificultats d'aprenentatge ja des de l'inici de l'etapa preescolar, però també és freqüent trobar nens, en els que els seus professors no aconsegueixen la manera d'avançar en l'aprenentatge d'alguna de les tècniques instrumentals escolars (llegir, escriure i calcular). Són pacients que presenten a nivell comòrbid que el company neuropediatre J. Artigas denomina "desordres de l'aprendre".

Segons diversos estudis el percentatge de nens i adolescents TDAH que presenten trastorns de l'aprenentatge arriba al 60% (Green. M. et al 1999). D'acord amb això podem plantejar la hipòtesi que els nens o adolescents amb Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat tipus inatent, arriben molt probablement a majors percentatges (Rodríguez Salines E.et el 2006).

Els trastorns d'aprenentatge comòrbids més freqüents són els trastorns de la lectura, d'ortografia, de l'escriptura i del càlcul, també anomenats dislèxia, disortografia, disgrafia i discalcúlia.

Les dificultats més significatives com a factor pronòstic en l'aprenentatge escolar, són les lectores. A aquest nivell destaquen en aquests nens la presència de dificultats en la segmentació fonètica (capacitat per descompondre les paraules en sons), en la lectura visual (reconeixement de les lletres i paraules per la seva forma) i en la comprensió lectora.

Els nens inatents presenten habitualment dificultats en les seves adquisicions lectomecàniques (velocitat lectora) sense fer-se excessivament evidents les dificultats lectocomprensives, quan aquestes sí que es presenten i són rellevants hem sempre de plantejar un trastorn dislèxic comòrbid, altres aspectes que trobem amb freqüència entre les dificultats escolars de els nens inatents són els seus dèficits en expressió escrita i la presència d'una significativa disortografia.

 

   

App de psiquiatria infantil Psico Guia

Llibres i articles científics

Poder tractar un problema psicològic quan comença a donar senyals d'alarma en un moment inicial ens permet, en la majoria dels casos, aconseguir una precoç i millor resposta terapèutica. Prevenir, és a dir, anticipar-se, és bàsic en salut mental infantil i adolescent.

Què és un senyal d'alarma? Entenem per senyal d'alarma en salut mental infantojuvenil aquell signe, símptoma o conjunt de manifestacions que si apareixen a una determinada edat ens han de fer pensar immediatament en un possible trastorn psicològic.

Una de les principals raons per les quals els nens o adolescents no són diagnosticats puntualment quan pateixen un trastorn psicològic és perquè els pares tendeixen a confondre "els primers senyals d'alarma de problemes psicològics amb problemes de maduresa benigna del comportament" i consideren que certs comportaments són normals, sense ser-ho, durant les etapes inicials del seu desenvolupament.

A aquest nivell aconsellem utilitzar l'app per a mòbil "Psico Guia", instrument creat a la nostra unitat i que reuneix els principals senyals d'alarma en salut mental infantojuvenil durant la primera infància, etapa escolar i adolescència.

Accedint a la web centreguia.cat des del vostre mòbil, us podreu descarregar la App Psico GUIA per iPhone i per android. També la podeu descarregar accedint als corresponent markets.

App Store

google-play


 
   

Nova guia - El TDAH: detecció i actuació en l'àmbit educatiu

Llibres i articles científics

Text extret de la publicació “El TDAH: detecció i actuació en l'àmbit educatiu”, guia per a mestres i professors publicat per la Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2013. 

tdah protocol educatiu

 

“ Jo de petit tenia TDAH, però, com que això no es coneixia, deien que era trapella i nerviós, que em distreia i que era incapaç d’estar-me un minut assegut. Suspenia a l’escola i els meus pares estaven molt preocupats. Amb el temps no m’he curat, però he après a canalitzar aquest excés d’energia de forma constructiva. Vaig tenir la sort de trobar persones que em van ajudar en l’adolescència ”.

Luís Rojas Marcos, professor de psiquiatria de la Universitat de Nova York

PRESENTACIÓ

Totes les persones tenen dificultats ocasionals per romandre asseguts, parar atenció o controlar la impulsivitat. Però, per a alguns infants i adolescents la dificultat és tan manifesta i persistent que condiciona el seu desenvolupament personal, així com les relacions amb les altres persones i la seva adaptació a l’entorn familiar, escolar i social.

La normativa existent recull la importància de la identificació i atenció educativa a l’alumnat amb TDAH, ja que el TDAH pot obstaculitzar el seu accés al currículum i limitar el seu èxit escolar.

 

Més...

   

TDAH: ser distret o tenir distraccions?

Llibres i articles científics

Pediatria Catalana, Revista de la Societat Catalana de Pediatria.

Abril-Juny 2012, volum 72, núm.2

Jordi Sasot LLevadot, Rosa M. Ibáñez Bordas

TDAH: ser distret o tenir distraccions? - PDF

   

Pàgina 2 de 8

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 Següent > Final >>

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 21 novembre 2023, 11:59