Descens del rendiment acadèmic

La disminució del rendiment, el fracàs o l'abandonament escolar poden ser manifestacions d'un possible trastorn en l'estat d'ànim. Encara que també un baix rendiment causat per altres factors pot desencadenar un trastorn de l'estat de l'ànim.

El descens del rendiment acadèmic el podem identificar com a signe d'alarma quan un adolescent, que prèviament tenia un adequat rendiment, experimenta una davallada de notes, és incapaç de completar els treballs, pot emprar molt de temps fent les tasques i manifesta una falta de concentració, de motivació i desinterès escolar, tanmateix es freqüent observar apatia i tristesa.

És important avaluar l'adolescent per esbrinar les causes exactes del baix rendiment, que poden ser de diversa naturalesa, i així poder fer l'abordatge més adequat.

Si la causa del baix rendiment és un baix estat anímic s'haurà d’ajudar l'adolescent a afrontar les causes que generen els seus problemes afectius alhora que es reforçaran i rehabituaran les habilitats acadèmiques. Si, en canvi, el baix estat anímic és conseqüència del baix rendiment, caldrà coneixer i tractar la seva causa, fer reforç en el rendiment i alhora treballar l'autoestima global i acadèmica.

Mal humor i irritabilitat

L'humor de l'adolescent és làbil, i no facilita la detecció dels signes d'alarma. El que un dia sembla no tenir solució, pot ser oblidat a la setmana següent. És freqüent que apareguin estats passatgers de mal humor o irritabilitat ja que l'adolescent no controla fàcilment els seus estats emocionals. Simplement, es veu immers en variacions de l'humor i es mostra més reactiu i amb menys control pulsional.

En comparació, un mal humor i irritabilitat patològics són més aguts. Poden estar molt seriosos, enfadats amb el món, cridar, agredir, trencar materials, intimidar, faltar al respecte i en alguns casos presentar conductes negativistes i dissocials.

Aquestes conductes constitueixen un signe d'alarma si l'estat de mal humor i irritabilitat apareix en un adolescent que anteriorment no presentava aquestes característiques, presentant perdurabilitat en el temps i alterant la seva vida social, familiar o escolar. Tanmateix, el mal humor i irritabilitat poden apareixer en consonància amb diferents variants patològiques, com problemes adaptatius probablement causals, problemes d'ansietat que produeixen reactivitat emocional, i si també es presenten al costat de sentiments de tristesa ens mostren la presència d'un trastorn de l'estat d'ànim.

Per aquest motiu, si es detecten aquestes característiques seria necessària una avaluació per un professional de la salut mental que pugui precisar si les variacions de l'humor corresponen a un estat normal o a l'inici o assentament d'una patologia de tipus afectiu.

Tristesa, pessimisme i apatia

L'estat d'ànim de l'adolescent és variable. És freqüent que apareguin estats passatgers de tristesa, pessimisme i apatia. La pròpia autoimatge i autoavaluació fràgils i les actituds i judicis de l'entorn poden ser causes d'aquesta variabilitat. Quan hi ha presència de patologia, la tristesa, el pessimisme i l'apatia es mantenen en el temps, són intenses i interfereixen en la vida diària de l'adolescent.

Els adolescents amb pessimisme excessiu descriuen sentiments de desesperança respecte al futur i senten que no val la pena esforçar-se per res. Estan convençuts que "no són bons", que el món és un lloc difícil, que són incapaços de fer canvis al respecte i senten desesperança i fragilitat.

En relació amb l'apatia i manca d'emoció/motivació o entusiasme perllongats en el temps, que es produeix inclús en els àmbits d'interès de l'adolescent, s'ha d'establir una diferència amb la "mandra" pròpia de l'edat i vinculada a situacions com els estudis i les responsabilitats.

En els adolescents amb tristesa, pessimisme i apatia, podem observar també fatiga i anhedònia. La fatiga és un símptoma subjectiu de cansament o de falta d'energia en la major part del temps i en qualsevol tipus d’activitat, encara que amb normalitat de la son. L'anhedònia és una pèrdua del interès o plaer disminuït en totes o gairebé totes les activitats, la major part del temps. Es manifesta per l'abandonament d'activitats usuals i recreatives, així com en un canvi restrictiu de les relacions interpersonals.

Menyspreu personal i/o idees de mort

Una característica en els adolescents és que poden tenir episodis en que se sentin insegurs, essent molt susceptibles a les influències que exerceixen sobre ells les persones del seu entorn, i pot afectar el seu autoconcepte, poden generar poca valoració de sí mateixos.

Alguns dels signes d'alarma en el menyspreu personal són:

• Infravaloració excessiva, fins i tot pot arribar a odiar-se.
• Retrets i autocrítiques desmesurades.
• Autoimatge deteriorada.
• Verbalitzacions negatives: "no serveixo per a res", "no arribaré a ser res".
• Sentiments d'inutilitat o de culpa inapropiats o excessius.
• Sentiments de no ser acceptat ni estimat.
• Presentar aquests símptomes acompanyats de tristesa.
• Que els símptomes descrits interfereixin en el seu funcionament quotidià.

L'adolescent amb alts nivells de malestar personal, vinculats al menyspreu  i a altres desencadenants, pot manifestar pensaments de mort i/o idees suïcides. Un adolescent que pensa en el suïcidi pot:

• Parlar sobre el suïcidi o la mort en general.
• Parlar sobre sentiments de desesperança i de por al futur.
• Expressar desitjos d’ "anar-se'n" per posar fi al seu malestar.
• Presentar elevada tristesa, amb signes com apartar-se dels amics i la família, pèrdua del desig de participar en les seves aficions i activitats preferides, experimentar canvis en els hàbits alimentaris i de son, sentir-se molt fatigat, desmotivat i apàtic.
• Presentar comportaments autodestructius.
• Autolesionar-se.
• Pensar en maneres actives de suïcidar-se.
• Fer escrits de comiat o regalar objectes personals, que són sempre senyals molt importants d'alarma.

Si s'observen aquestes conductes, cal demanar ajuda a un professional de la salut mental, i prevenir l'aparició de conductes suïcides.

Euforia i excitació excessiva

Ela adolescents experimenten canvis anímics inusuals i solen presentar labilitat emocional. Pot ser que és sentin molt feliços i "animats" i que siguin molt més actius que de costum la qual cosa no seria un signe d'alarma. No obstant això, l'eufòria i l'excitació excessiva no són el mateix que els alts i baixos emocionals que experimenten els adolescents, són més aguts. Són canvis extrems d'humor, del comportament i dels nivells d'energia, que apareixen aïllats com episodis o en combinació amb estadis depressius.

Podríem observar com senyals d'alarma:

• Sentir-se molt feliços i eufòrics o fer ximpleries d'una manera inusual i sense causa aparent.
• Posar-se sobtadament de molt mal geni sense desencadenant, poden presentar crisis de ràbia molt serioses.
• Parlar molt ràpid sobre moltes coses diferents.
• No tenir necessitat de dormir i fer-ho poques hores, sense sentir-se cansats.
• Pensar, parlar i tenir molta més activitat sexual.
• Fer coses perilloses sense cap mena de control dels límits.

Si s'observen aquestes característiques, pot ser un senyal d'alarma patològica que caldrà avaluar per poder saber quin n'és el desencadenant i fer un diagnòstic precís, descartant trastorns de l'estat d'ànim o episodis maníacs principalment.