En el insomni infantil, els pares normalment expliquen que el nen mai ha dormit bé. La clínica que caracteritza a aquest tipus d’alteració del son és la dificultat per a que el nen iniciï el son sol. Per la nit poden presentar despertars nocturns, es a dir  solen interrompre el seu son molts cops i tenen dificultats per tornar a conciliar-lo de forma espontània i sense ajuda.

La hipersòmnia és un trastorn del son que consisteix en una excessiva quantitat de son amb increment de la somnolència diürna, amb episodis perllongats de son nocturn o episodis de son diürn que tenen lloc durant casi tot el dia. Pot haver la necessitat de tornar amb freqüència durant el dia al llit. És molt poc freqüent en població infantil i normalment la trobem com símptoma d'altres trastorns. Cal tenir en compte, que aquest síndrome té menys importància quan el nen és petit, ja que es normal que dormi més hores.

El síndrome de apnea del son infantil es caracteritza per la presència d'episodis d’obstrucció parcial o total de la vies aèries superiors que apareixen durant el son, en moments d’esforç respiratori. Això produeix despertars freqüents, trencant el cicle del son i provocant somnolència diürna. En aquest cas cal sempre consultar amb el pediatra i otorrinolaringòleg pediàtric.

No oblidar, que tots el trastorns comentats poden comportar problemes, com major irritabilitat, trastorns de l'atenció o dificultats del desenvolupament i també que els trastorns comentats poden ser conseqüència d'alteracions evolutives.