La primera infància

És l'etapa evolutiva que comprèn des del naixement fins a l'etapa preescolar.

És un dels moments del desenvolupament amb major capacitat de canvi ja que el cervell encara s'està formant. En aquests anys un ésser indefens i sense capacitat per sobreviure es converteix en un nen que pensa i s'emociona, que parla i corre, que es relaciona i comença a utilitzar les seves experiències.

Qualsevol problema té ara una més fàcil solució, és el millor moment per poder prevenir, detectar, diagnosticar i tractar qualsevol trastorn neurobiològic i / o psicoeducatiu.

Son


Trastorns del son de causa educativa

 

La causa que origina aquest  problema es la deficient adquisició del hàbit del son, és a dir, existeix una distorsió i desestructuració per associacions inadequades que el nen fa amb el seu son, normalment deguts a canvis que realitzen els pares per intentar que el nen es dormi o a pautes educatives envers al son, disruptives per al nen. Son nens amb una actitud molt desperta, que capten amb gran intensitat els estímuls que existeixen al seu voltant habitualment amb ansietat e inseguretat. Solen tenir un son superficial durant el qual es mostren inquiets, com vigilants, i qualsevol soroll els desperta.

Poden ser nens irritables durant el dia, amb gran dependència cap a la persona que els cuida. Per altra banda, es molt important que s'estableixi una rutina a l'hora d’anar a dormir, com posar una hora concreta, fer algun ritual per a que el nen se'n vagi a dormir, a més,  s'ha de mantenir al nen tranquil i calmat quan s’acosta l'hora del son. Existeixen tota una sèrie de diferencies individuals que poden influir en el son del nen, apart de les esmentades, com la nutrició, la fatiga física i mental i altres factors externs.

Per últim, és important que els pares sàpiguen la funció que tenen com a educadors del son. Tenen que marcar les directrius per anar a dormir, sobretot davant el rebuig d'anar a dormir del nen i la demanda d’atenció a aquesta hora. Tenir uns horaris pautats, així com dormir un mínim d'hores, repercuteix en una millor consolidació d'aprenentatges, i en una millora del creixement d'aquest.

Por a dormir

 

Un nen es pot resistir a anar-se'n a dormir per diversos motius. Pot tenir por de la foscor o de no despertar-se, també pot sentir-se insegur quan està sol, per lo que pot ser incapaç de dormir sense la presència de l'adult. I si es desperta, es sol ficar al llit dels seus pares. És freqüent que els nens petits desenvolupin sentiments de preocupació per separar-se físicament dels seus pares, dormir sols, por a la foscor, al soroll o als lladres. En el cas dels nens petits, es important parlar de les seves pors amb ells per ajuda'ls a superar-les. El que no s'ha de fer en aquests casos, es enriure's d’aquestes pors o minimitzar-les, ja que això no serveix per a superar les pors, i en comptes d'això, fa que els nens perdin confiança de compartir la seva inseguretat amb els pares. Tampoc es deuen alimentar els seus temors. Si en canvi, és convenient que aprenguin a enfrontar-se als seus temors, escoltar-los i explicar-los que tenen força per superar les pors i millor no dir que aquestes no existeixin. També s'ha de tenir clar que hi ha una etapa normal del nen en el que apareixen pors evolutives. Per últim, una forma de no recolzar la por del nen es facilitar la independència d'aquest, traient-lo de l'habitació dels pares o del llit d'aquests abans de l'any de vida.

Insomni, hipersomnia i apnea obstructiva

 

En el insomni infantil, els pares normalment expliquen que el nen mai ha dormit bé. La clínica que caracteritza a aquest tipus d’alteració del son és la dificultat per a que el nen iniciï el son sol. Per la nit poden presentar despertars nocturns, es a dir  solen interrompre el seu son molts cops i tenen dificultats per tornar a conciliar-lo de forma espontània i sense ajuda.

La hipersòmnia és un trastorn del son que consisteix en una excessiva quantitat de son amb increment de la somnolència diürna, amb episodis perllongats de son nocturn o episodis de son diürn que tenen lloc durant casi tot el dia. Pot haver la necessitat de tornar amb freqüència durant el dia al llit. És molt poc freqüent en població infantil i normalment la trobem com símptoma d'altres trastorns. Cal tenir en compte, que aquest síndrome té menys importància quan el nen és petit, ja que es normal que dormi més hores.

El síndrome de apnea del son infantil es caracteritza per la presència d'episodis d’obstrucció parcial o total de la vies aèries superiors que apareixen durant el son, en moments d’esforç respiratori. Això produeix despertars freqüents, trencant el cicle del son i provocant somnolència diürna. En aquest cas cal sempre consultar amb el pediatra i otorrinolaringòleg pediàtric.

No oblidar, que tots el trastorns comentats poden comportar problemes, com major irritabilitat, trastorns de l'atenció o dificultats del desenvolupament i també que els trastorns comentats poden ser conseqüència d'alteracions evolutives.

Terrors nocturns, sonambulisme i bruxisme

 

En el episodis de terrors nocturns és habitual que el nen s'assenti bruscament al llit i comenci a cridar i plorar amb una expressió facial de terror i signes de intensa ansietat.

No sol despertar-se fàcilment encara que tingui els ulls oberts, tot i els esforços d'altres persones de desperta-lo. Si finalment això s'aconsegueix, el nen es mostra confós, desorientat durant uns minuts i amb una certa sensació de temor. A l'endemà no se'n recorda ni del somni ni del succeït, a diferència dels malsons, on si s'enrecorden de l'episodi.

En el sonambulisme la característica essencial és l'existència d'episodis en els que el nen s'incorpora de forma brusca de llit i inclús pot aixecar-se i començar a deambular. Els ulls poden estar oberts i la mirada fixa. El nen pot pronunciar una o algunes paraules normalment sense coherència. També pot portar a terme conductes més complexes. Tot això succeeix amb total indiferència cap al seu entorn.

S'anomena bruxisme a l'hàbit inconscient que comporta un fregament de les dents durant la nit o el dia. Sol ser conseqüència de situacions que requereixen una gran concentració o molta tensió emocional i s'hi reacciona de manera inconscient serrant les dents, habitualment per la nit. Entre els símptomes que desencadenen està el notar sorolls en obrir i tancar la boca, el nen pot arribar a tenir dolor a la mandíbula i les dents poden presentar desgast dental. A part d'això, aquesta alteració també pot ser conseqüència de parasitosis intestinal per oxiürs, i no per l'estat d'angoixa i de tensió emocional que s'ha comentat abans, en aquest darrer cas els nens poden també riure dormits sense cap causa aparent.

Somniloquia, ofensa capitis i narcolèpsia

 

La somniloquia consisteix en episodis de parla durant el son. Es tracta normalment de l'emissió de paraules inintel·ligibles o un conjunt d'elles formant frases curtes. Poden acompanyar-se de rialles, crits o plors. No solen despertar al nen, però solen ser molestes per a les persones que l'envoltin. Pot expressar un problema emocional o d'estrés encara que també pot ser un símptoma totalment normal i sense cap significació clínica.

La ofensa capitis nocturna, consisteix en fer cops rítmics del cap contra el coixí o la paret al intentar agafar el son. Poden també aparèixer sons guturals. Normalment apareix en el moment de quedar dormit. Sol començar als 9 mesos i normalment, no persisteix més dels 4 anys. Una altra alteració del son equivalent es la presència de conductes repetitives e involuntàries, com per exemple el balanceig de varies parts del cos per adormir-se.

Un  trastorn del son, encara que molt poc freqüent a l'infància, és la narcolèpsia, en el qual al nen li apareixen atacs de son reparador irresistibles que apareixen diàriament durant un mínim de 3 mesos. Aquest trastorn és perillós per les seves conseqüència ja que pot comportar per exemple caigudes greus.

La informació proporcionada en aquesta web, es només per el seu coneixement general i no és substitut de consells mèdics o professionals per a condicions mèdiques especifiques. Vostè no ha d’utilitzar aquesta informació per a diagnosticar o tractar cap problema de salud o malaltia sense consultar amb un professional mèdic.

Web actualitzada el dimarts 21 novembre 2023, 11:59