La somniloquia consisteix en episodis de parla durant el son. Es tracta normalment de l'emissió de paraules inintel·ligibles o un conjunt d'elles formant frases curtes. Poden acompanyar-se de rialles, crits o plors. No solen despertar al nen, però solen ser molestes per a les persones que l'envoltin. Pot expressar un problema emocional o d'estrés encara que també pot ser un símptoma totalment normal i sense cap significació clínica.

La ofensa capitis nocturna, consisteix en fer cops rítmics del cap contra el coixí o la paret al intentar agafar el son. Poden també aparèixer sons guturals. Normalment apareix en el moment de quedar dormit. Sol començar als 9 mesos i normalment, no persisteix més dels 4 anys. Una altra alteració del son equivalent es la presència de conductes repetitives e involuntàries, com per exemple el balanceig de varies parts del cos per adormir-se.

Un  trastorn del son, encara que molt poc freqüent a l'infància, és la narcolèpsia, en el qual al nen li apareixen atacs de son reparador irresistibles que apareixen diàriament durant un mínim de 3 mesos. Aquest trastorn és perillós per les seves conseqüència ja que pot comportar per exemple caigudes greus.