Desobediència sistemàtica

Amb els canvis de personalitat i de l’'estat d'ànim que es donen en aquesta etapa, ens trobem amb la desobediència puntual i normalitzada ( que passa a la majoria d'adolescents ); no obstant, quan aquesta falta de compliment de normes, es dóna de forma reiterada, és quan ens trobem davant d'una problemàtica, al ser més difícil de reconduir i afrontar.

Els pares hauran de guanyar autoritat, procurant que les normes que estableixin siguin justes i actualitzades. Per això caldrà entendre i comprendre les característiques dels adolescents, saber posar les normes adequades en cada moment, i no excedir-se en aquestes, intentant no esperar que el seu fill sigui sempre perfecte i acceptar que no sempre actuarà completament com ells volen.

Entre les característiques d'aquests joves, trobem :

• Desobediència reiterada.
• Arrogància.
• Baixa tolerància a la frustració.
• Actituds desafiants i negativistes/oposicionistes.
• Actituds exigents amb els que l’envolten.
• Egocentrisme.
• Tossudesa, ser poc flexibles mentalment.
• Expressions i paraules malsonants.
• Dificultats per complir les normes dels adults i figures d'autoritat, com familiars i mestres.
• Malhumor i irritabilitat.
• Fàcilment falten a classe, o tenen problemes escolars degut al seu comportament, on poden haver càstigs i expulsions.
• Fugides de casa, tot i les prohibicions paternes, i tornada a la llar, a hores no pactades.

Agressions físiques freqüents

Es tracta de joves que transgredeixen les normes de relació interpersonal, ja sigui en el nucli familiar o social, no respectant els drets bàsics dels altres i amb un caràcter pertorbador per l'entorn social.

Normalment aquest comportament desadaptat, agressiu, inclús antisocial, es presenta de forma reiterada a casa, a l'escola i en tots els àmbits on el jove desenvolupa la seva vida diària.

Entre les característiques d'aquest apartat, trobem adolescents que mostren:

• Agressivitat, a nivell verbal i físic: insults, paraules i expressions malsonants, falta de respecte, especialment amb els adults; així com agressions físiques en forma de empentes, trencar coses, cops, patades, baralles, etc.
• Crueltat amb persones i/o animals.
• Conductes socials desadaptades.
• Manipulació de les relaciones interpersonals.
• Desobediència dels valors i normes establertes.
• Reaccions negatives davant dels convencionalismes i formalismes.
• Actuacions impulsives ( falta de control dels impulsos en diverses situacions ).
• Crisis de ràbia, acompanyades d'agressivitat cap als béns, mobiliari, o persones que l'envolten.
• Fàcilment susceptibles, reaccionen a les mínimes provocacions,  inclús quan aquestes no hi són presents, busquen discussions i conflictes.
• Baralles freqüents, dins i fora de casa.
• Utilització d’algunes armes.
• Destrucció de propietat al.liena o de bens e immobles dins de la llar familiar.
• Absència de sentiments de culpa i/o autocrítica.
• Falta de sensibilitat i d'empatia cap als sentiments dels altres.

Robatoris i mentides

Ens trobem amb adolescents, que recorren fàcilment als robatoris, així com a les mentires, de forma reiterada. Aquests joves, podent no tenir sentit de culpabilitat, amb la qual cosa, la conducta es repeteix en el temps, i més si troben benefici al no ser castigats o penalitzats, lo qual els reforça a tornar-ho a fer.

Entre les característiques d'aquests adolescents observem que:

• Porten a terme robatoris de diners o dels bens de la llar, així com d'automòbils, o bens d'altres persones.
• Sovint menteixen per obtenir bens o favors, o per evitar obligacions.
• Estafen sovint als altres, creant falses esperances.
• Poden robar objectes de cert valor, encara que pot ser sense enfrontament amb la víctima ( per exemple: robatoris a botigues, però sense amenaçar, intimidar ni destrossar la propietat ).
• Així mateix, poden haver robatoris també amb enfrontament amb la víctima, atacant-la amb violència, arrebatint bolsos, carteres. Inclós extorsió o robatoris a mà armada.
• Falsificacions.
• Mentires recurrents en l'àmbit familiar i social, lo qual crea alta desconfiança cap a ell.
• Poca autoritat per part dels pares, els quals obvien, toleren o no castiguen aquests comportaments, o bé les sancions socials són insuficients. També hi han pares que presenten por devant dels seus fills, motiu de la seva tolerància.

Cal tenir en compte que el fet d'acostumar-se a aquests tipus de comportaments, encara que siguin lleus, ja bé pel fet dels robatoris com per les mentides, pot crear problemes majors en un futur immediat, bé de caràcter familiar, social i/o legal, ja que el que eren fets puntuals, es tornen en una manera  "habitual" de ser i viure.

Conductes sexuals inadequades

Els adolescents que mantenen relacions sexuals completes assumeixen bàsicament dos riscos: l'embaràs no desitjat i les malalties de transmissió sexual ( SIDA, sífilis, hepatitis, herpes, parasitosi, entre d'altres ).

Molts dels joves no prenen les prevencions adequades, entre les que es troben, la no utilització o la mala utilització de mètodes anticonceptius i profilàctics, com la no utilització de preservatius o d'altres mètodes anticonceptius.

Entre els factors que juguen un paper important en el increment de les malalties de transmissió sexual trobem:

• L'edat cada cop més primerenca de la primera relació sexual.
• L'augment de l’activitat sexual dels adolescents: nombre de parelles i contactes.
• La desaparició de la por a l'embaràs, donada la facilitat de l'ús dels mètodes anticonceptius.
• El convenciment generalitzat, de que moltes d'aquestes malalties, són, avui en dia, fàcilment curables.
• La major mobilitat de la població de diferents nacionalitats.
• La promiscuïtat sexual que existeix en alguns grups de població.
• L'augment del nombre de soques d'alguns gèrmens resistents als antiinfecciosos tradicionals.
• L'existència d'un major nombre de persones que es comporten com asimptomàtics portadors, però que poden contagiar.

Per altra banda, cal tenir en compte els riscos que té el fet de mantenir relacions sexuals sota els efectes de l'alcohol i/o altres drogues, degut a que l'adolescent pot no ser conscient del que fa i pot ser que no posi els mitjans adequats o que no sàpiga el que fa ni amb qui manté relaciona sexuals. Així mateix, per altra banda, s'ha augmentat el nombre de tractaments postcoitals, després d'haver transcorregut poques hores, lo qual a la vegada facilita als joves de forma errònia a la no precaució ni prevenció a la hora de mantenir relacions sexuals.

Consum de tòxics

L' adolescència constitueix un període en el qual la experimentació a substàncies es molt freqüent.

Entre els diferents grups de drogues tòxiques ens trobem amb:

• Depressores del sistema nerviós central (alcohol, hipnòtics, ansiolítics, analgèsics,  heroïna, etc.)
• Estimulants del sistema nerviós central (amfetamines, cocaïna, cafeïna, nicotina)
• Pertorbadors del sistema nerviós central (al·lucinògens, cànnabis i derivats, dissolvents, etc.)

La millor mesura preventiva de la drogadicció en l'adolescent és la propia familia, és el fet de d'haver tingut una infància feliç, amb una plena integració i amb atenció a les seves demandes i petits conflictes.

Els adolescents passen per diferents etapes, un cop s'inicien en el consum de drogues tòxiques:

-1ª. Experimentació: etapa de curiositat,e iniciació en el consum de tòxics.

-2ª. Període intermedi: l'adolescent al creure que controla l'ús de drogues, busca els efectes desitjats sense cap mena de por inicial.

-3ª. Dependència: pèrdua del control de l'ús, només es preocupa “d'estar col.locat”, i es produeixen canvis de comportament importants.

-4ª. Destrucció o síndrome cerebral tòxic: es tracta d'adolescents i joves “molt enganxats”, els quals utilitzen la droga més que buscar les sensacions eufòriques d’aquestes, per intentar evitar les sensacions negatives.

Entre els factors facilitadors del consum de tòxics es troben a nivell personal: la falta de informació o coneixement, l'estrès, la pressió grupal, la baixa autoestima, els pobres recursos personals d’afrontament, el baix control de l'impuls, el comportament antisocial precoç, etc. Altres aspectes, serien la falta d’èxit a nivell escolar, que porta a refugiar-se a molts adolescents en un altre tipus d’èxits, vivint de forma perillosa. Finalment destacar que a partir del moment en que l'adolescent  sobreestima la seva pròpia capacitat de control sobre el seu consum i la situació de risc que comporta, comença a augmentar els seus nivells de consum,  la seva descompensació comportamental i el seu deteriorament neurològic.