Trastorns d'aprenentatge de causa educativa

Les expectatives i el grau d'implicació dels pares en l’educació dels fills i els recursos oferts per ajudar-los són factors claus a tenir en compte que influeixen de forma considerable en el nivells d'aprenentatge obtingut pels fills .

Influiran desavantatges ambientals, culturals i econòmiques.

Hi han actuacions errònies que poden tenir conseqüències en el desenvolupament del nen en diferents àmbits ( llenguatge, autonomia, desenvolupament motriu…):

• Allargar l'ús del xumet o del biberó pot causar dislàlies.

• Utilitzar un llenguatge massa infantil ( diminutius ), no tenir paciència per deixar que s'expressi ( assenyalar les coses en comptes de dir el seu nom ) pot causar retards en la parla i llenguatge.

• Fer-li tot. No deixar que mengi o es vesteixi sol pot repercutir en la seva autonomia i en el seu desenvolupament motriu ( cordar botons, utilitzar coberts, etc.)

• I sobretot sobreprotegir-lo en excés davant les dificultats. Cal que el nen s'acostumi a assumir les conseqüències de les seves accions, per que aprengui dels seus errors.

Intel.ligència: senyals d'alarma

La intel.ligència és la capacitat de l’ésser humà per aprendre, raonar i analitzar situacions o problemes tot donant-los la millor sol.lució a partir de les experiències viscudes.

Un retard en el desenvolupament de la intel.ligència pot estar determinat per:

• Condicions genètiques: gens anormals heretats del pares ( síndrome de Down, síndrome x fràgil, etc.)

• Problemes durant l'embaràs: mal desenvolupament del fetus, prendre alcohol, tabac  o possibles infeccions.

• Problemes de salut: meningitis bacteriana, varicel.la, mancances greus en l'alimentació.

Dins de la primera infància algunes de les principals senyals d'alarma en el desenvolupament cognitiu del nen son:

3 mesos

No segueix el moviment dels objectes
No mostra interès per l'entorn

6 mesos

No interactua de forma intencional
No torna el cap davant els objectes

9 mesos

No explora objectes i persones
No respon al seu nom

12 mesos

No entén el no
No busca un objecte quan l'amaguem

18 mesos

No té capacitat operacional amb un objecte
No segueix petites normes de la vida quotidiana

2 anys

No té joc simbòlic
No imita accions dels adults

3anys

No diferència gran de petit
No comença a dibuixar la figura humana, encara que molt simple

4anys

Desconeix les formes, les mides i els colors
No fa trencaclosques de 4 peces

Trastorns de l'atenció i memòria

Els nens neixen amb una predisposició a atendre més a uns estímuls que a altres. Mica en mica aquesta atenció es va fent més voluntària a conseqüència de l'experiència i els aprenentatges. Amb l'exploració de l'entorn serà una atenció més controlada, motivada i cognitiva.

A partir del 2 anys l'atenció guanya control, adaptabilitat i capacitat planificadora. Aquest control atencional els permet fixar-se voluntàriament en els aspectes més rellevants d'una situació, ignorant els menys importants. A més a més el nen serà capaç de pensar quines seran les conseqüències de certes accions.

A partir dels 3 anys els nens poden focalitzar l'atenció en activitats de curta durada i que els hi motiven. Als 3 anys els hi encanta prestar atenció per escoltar contes. L'inici de l'atenció sostinguda els permet interessar-se, participar de l'entorn i facilitar la dinàmica del joc.

Als 4 anys, l'atenció comença a tenir característiques estratègiques, ja no desitjen, per exemple, sols escoltar els contes sino mirarlos i intentar entendre les seves imatges en periodes més llargs de temps. També per exemple, el nen buscarà de manera sistemàtica algun objecte que hagi perdut, mirant els llocs on l'ha vist per última vegada, de forma sostinguda. Als 4 anys l'atenció sostinguda i selectiva els hi permet no sols jocs sinó també aprenentatges de major temps de durada.

L'atenció es coordina amb altres processos cognitius com la memòria, el raonament i la resolució de problemes.

Els nens que no desenvolupen les seves capacitats atentives, habitualment tenen problemes de l'aprenentatge. La detecció d'un trastorn de l'atenció es pot portar a terme al començament de l'etapa preescolar.

Des dels primers dies els bebès són capaços de registrar en la seva memòria aconteixements, encara que es tracta de situacions senzilles. Així, doncs, a partir dels sis mesos serà capaç de buscar un objecte quan l'amaguem.

A partir dels 2-3 anys els nens tenen memòria autobiogràfica, és a dir, són capaços de descriure els seus records.

A partir dels 4 anys es útil pel aprenentatge conèixer si els nens destaquen més en memòria visual o auditiva, no per estimular, sinó per recolzar i estabilitzar el seu desenvolupament.

Dificultats visoespaials i temporosecuencials

Els nens i les nenes descobreixen i interioritzen el món que els envolta per mitjà del moviment, a través del qual organitzen l'espai i el temps. A partir d'aquí també desenvolupen el seu esquema corporal.

A través de les seves accions corporals com jugar, saltar, manipular objectes… aconsegueixen situar-se en el món i treballar conceptes relatius a l'espai (a dalt/ a baix, davant/ darrera…) i el temps ( rapidesa, ritme, durada, avui, demà ).

Als quatre anys cal que el nen tingui adquirits els següents conceptes:

Conceptes espaials:   

• Dins - fora                               
• Davant - darrera                       
• Sobre - sota                             
• A un costat- a l’altre                   
• Prop - lluny
• Junt - separat
• Llarg - curt

Conceptes temporals:

• Lent - ràpid
• Avui - demà
• Abans - després

Retard en l'organització de la lateralitat

Escriure amb la mà dreta o esquerra és un factor genètic hereditari, tot i que pot estar determinat per factors ambientals i d’educació. Encara que ser esquerrà pot complicar molt ocasionalment certs aprenentatges, no està demostrat que la prevalència de dificultats escolars sigui diferent entre dretans i esquerrans.

Si la dominància de la mà, cama, ull i oïda no recau en el mateix costat es parla de  lateralitat creuada. Aquest fet, però no té perquè comportar una patologia ni problemes d'aprenentatge, és a dir, que la presència d'una lateralitat creuada homogènia és un fet evolutiu sempre normal.

Es important que l'establiment de l’organització de la dominància lateral es tingui clarament definida als 5 anys. Si es detecta que el nen no es defineix i presenta una lateralitat no homogènia és símptoma que el seu desenvolupament no és prou madur i pot tenir, en alguns casos, conseqüències, per exemple en l'aprenentatge de la lectoescriptura.

Cal també tenir present que un retard en l’organització de la lateralitat de rellevància clínica mai el trobarem aïllat,  sinó habitualment associat a altres trastorns com, per exemple amb dificultats atencionals o altres dificultats en la maduresa neuropsicològica o psicomotriu.