Pèrdua de pes, fatiga i ulls vermells

Hi ha una sèrie de signes clínics que porten a pensar que els joves poden estar consumint algun tipus de substància. Entre aquests factors ens trobem amb la pèrdua de gana i de pes notable, arrel del consum continuat d'alguna substància. Aquesta pèrdua de gana i de pes es fa palpable i preocupant quan el consum es crònic, sobretot si en la persona descartem qualsevol problema de salut, tipus de dieta o alteració alimentària que poguessin justificar aquesta pèrdua de pes.

Una altre signe evident, és la sensació de fatiga i somnolència que provoquen moltes drogues tòxiques. El jove es pot queixar contínuament entorn la seva salut, a més a més, cal distingir la fatiga o cansament produït arrel d'una activitat física o mental, de la fatiga crònica que experimenten aquest joves, sense motiu aparent.

Per altra banda és freqüent la aparició de problemes de visió, entre els quals destaquem els ulls vermells, especialment en els joves que consumeixen cànnabis ( marihuana ). Apart d'això, altres substàncies produeixen altres alteracions com ulls secs, sense brillantor, pupil.les més petites ( o miosis; per derivats opiacis com la morfina i l'heroïna ) o més dilatades ( o midriasis; per alcohol, anfetamines, cocaína, MDMA o també conegut per éxtasis, LSD, etc ) del normal, pèrdua de visió súbita, o llagrimeig, entre d'altres. Cal coneixer que el cànnabis ( marihuana ) no modiifica la pupila.

Deteriorament de l'higiene personal

Quan el consum de substàncies és continuat, poden aparèixer altres signes, com són el deteriorament de la higiene personal i la despreocupació per l'aparença. Pot haver canvis en la manera de vestir, o el jove ja no es preocupa per mostrar una bona aparença. Solen descuidar-se, i no rentar-se tan habitualment com ho solien fer.

Això no vol dir que inequívocament el jove consumeixi drogues, sinó que pot ser una senyal que ens alerti, sobretot quan hi ha hagut un canvi respecte a la vida quotidiana del jove. Per això es molt important la comunicació i comprensió amb els fills, per a que tinguin confiança en explicar els seus problemes.

Canvis d'humor molt freqüents

Els joves amb problemes amb les drogues poden tenir canvis d'humor sobtats, reaccions desproporcionades amb la situació, crisis de ràbia, així com canvis en el seu caràcter habitual, mostrant també una significativa labilitat emocional. Poden tornar-se més indiferents, indolents, introvertits, impulsius, irresponsables i irritables.

Així també es donen anvis del estat anímic centrats en la insatisfacció i frustració constant. Val a dir, que cal diferenciar un possible trastorn de l'estat d'ànim “ per sé “ del provocat algunes per substàncies tòxiques.

Sovint, aquests joves aprenen a consumir drogues per modificar el seu estat d'ànim i sentir-se subjectivament millor. En aquests casos ens podriem també preguntar ? El consum de certes drogues podria ser una forma d'automedicació en un jove no diagnosticat de depressió ?.

Deteriorament de l'atenció i memòria

A nivell mental, també es produeixen canvis en la forma de pensar, atendre o memoritzar. Així doncs, alguns exemples són la disminució de la capacitat atentiva, creativa e intel·lectual del cànnabis; deteriorament del pensament dels opiacis, inhalants, cocaïna o al·lucinògens; problemes d'atenció i memòria dels tranquil·litzants; deteriorament de la capacitat mental i emocional de l'alcohol, etc. Amb el consum són habitualment molt palpables els problemes per atendre i memoritzar, ja que la majoria de substàncies tòxiques disminueixen l'efectivitat d'aquests processos mentals, podent provocar alteracions de significativa rellevància neurològica, com trastorns amnèsics i disminució dels temps de reacció i alerta.

Cal coneixer que una de les causes més importants del fracàs escolar actual es el consum de substàncies tòxiques.

Adiccions blanques (Internet i videojocs)

Amb el desenvolupament de les noves tecnologies, i en la societat en la qual ens movem, no es fa estrany la utilització d’aquests mitjans com l'ús de l'Internet i dels videojocs per part dels joves. La diferència està en distingir el que seria una addicció pròpiament dita, i no una simple afició.

A vegades ens trobem amb un perfil de jove més aviat introvertit, tímid i amb un estat anímic un tant depressiu, i amb alguns factores sociofamiliars que li propicien el fet de aïllar-se de la realitat que l’envolta mitjançant l'ús d’aquestes tecnologies. No obstant, això no és un factor únic, sinó que existeixen molts tipus de joves que “s’enganxen” a Internet i als videojocs, més preocupants els on-line i nocturns, tot i tenir unes adequades habilitats socials.

Així doncs, parlaríem d'addicció quan impliqués un deteriorament en les activitats quotidianes del jove amb afectació significativa dels seu benestar adaptatiu personal, familiar i acadèmic així com un augment progressiu del nombre d'hores que el adolescent inverteix en aquestes activitats virtuals en detriment fonamentalment de la seva vida social.