Alteracions alimentàries i de la son

Les alteracions alimentàries i de la son, descartant causa mèdica, es poden trobar com a conseqüència de factors psicològics, com estats emocionals alterats ( estats d’ansietat ) o per esdeveniments estressants en la vida del nen i poden constituir en el seu grau més agut, trastorns de la conducta alimentària o de la son.

En la gana detectarem com a irregularitat, desgana, excés de gana, pèrdua de pes significativa, afartaments o vòmits autoinduits i fins i tot ideacions corporals distorsionades; i en la son podem trobar com alteracions:  insomni, despertars nocturns, hipersòmnia, terrors nocturns, malsons i sonambulisme.

Configuraran senyals d'alarma si es dona un canvi o pertorbació notable en el patró habitual de la gana i de la son, si la seva duració o freqüència es torna inusual o si els símptomes són d'elevada intensitat i freqüència, causant malestar significatiu, en aquests casos caldrà consultar l'especialista.

Una avaluació diagnòstica te que valorar les causes, els símptomes presents, així com els símptomes o trastorns associats.

Alteracions en el control d'esfínters

L'aprenentatge en el control d'esfínters és evolutiu i ambiental. Si bé hi ha edats en les que és normal la incontinència, serà anormal fora de l'edat evolutiva de contenció, si es dona en duració i freqüència excessives, si després de la continència hi ha incontinència o si es pot associar a causes psicològiques desencadenants.

Cal tindre en compte la variabilitat en l'aprenentatge segons l'entorn cultural, el nen i segons el seu nivell maduratiu i el treball que ha fet l’entorn en pautes educatives al respecte.

Trobem com a patologies l'enuresis i l'encopresis.

L'enuresis és l'absència d'un adequat control esfinterial urinari. Per diagnosticar-la, ha de succeir al menys dos cops per setmana, durant al menys 3 mesos, i sobrepassar l'edat en la que és esperable la continència (5 anys) i no ha d'existir causa mèdica desencadenant. Podem trobar enuresis nocturna ( durant la nit ), enuresis o incontinència diürna ( a les hores de vigília ), o combinada. Pot ser primària o secundària, segons si el nen ja havia presentat abans ( secundària ) o no ( primària ) la continència.

L'encopresis és la absència d'una adequada contenció del esfínter anal. Per diagnosticar-la cal que estigui present un cop al mes durant al menys 3 mesos, superar l'edat de continència esperable (4 anys) i no ser explicable per causa mèdica.

Plaques de pelada

Les plaques de pelada són pèrdues capil.lars per caiguda del cabell  de causa desconeguda, però molt vinculada a aquestes edats a un component d'estrès i ansietat, tot i que a vegades pot haver-hi un substrat autoimmune.

Els fol.licles capil.lars no queden destruïts amb aquest trastorn, fet pel qual el cabell pot tornar a créixer, si bé és cert que són molt freqüents les recaigudes en nens que ja ho han patit alguna vegada, especialment si persisteixen els factors desencadenants.

El grau i patró de les plaques, habitualment rodones, pot variar segons el nen i en un mateix nen segons l'evolució que presenti.

Cal afegir a més, que els nens amb molt estrès o ansietat, poden arrencar-se ells els cabells per reduir aquests símptomes, produint tanmateix les plaques.

La presència de les plaques sempre és font d'angoixa per la família i el nen i cal una intervenció terapèutica dels seus factors causals.

Dolors abdominals, mals de cap i altres somatitzacions

Les somatitzacions són dolors i altres malestars físics que tenen un origen psicològic. Poden ser lleus o bé configurar trastorns psicosomàtics quan suggereixen malalties mèdiques i estan fonamentats en condicions psiquiàtriques.

Els nens poden tindre somatitzacions puntuals benignes, perquè les seves vies d'expressió emocional estan encara en desenvolupament i somatitzen les emocions. Si les somatitzacionss són recurrents, poden tenir un valor clínic significatiu. 

Trobem mals de panxa, vòmits, mals de cap, punxades al pit, etc.. Descartada la causa mèdica, i atenent a una freqüència o intensitat elevades, o a la possible correlació amb circumstàncies ambientals estressants o estils d'afrontament negatius i ansiosos, caldrà fer-ne un diagnòstic i tractament especialitzats.

Davant les somatitzacions cal no fer un rodatge d'especialistes i d'excessives proves mèdiques que puguin perllongar els símptomes ( un cop descartat l'origen mèdic ), no prestar-hi excessiva atenció ( que podria implicar una major presentació dels símptomes per captar l’atenció de l'ambient ), i cal mantindre la calma per no angoixar més al nen front els símptomes, distreure'l i fer que no hi pensi  i ajudar al nen a expressar les causes i el malestar de forma més adaptativa.

Trastorns conversius

S'anomena trastorn conversiu responent a la hipòtesis de que el nen converteix un conflicte psicològic inconscient en un trastorn físic, disminuint l'ansietat i mantenint aquest conflicte fora de la seva consciència.

En els trastorns conversius s'observen símptomes o dèficits que afecten a les funcions motrius o sensorials ( sistemes neuromuscular i sensorial ) i que podrien suggerir un trastorn neurològic o una malaltia mèdica, però que no procedeixen realment de cap malaltia coneguda ni són explicables per la mateixa.

Es considera que els factors psicològics estan associats als símptomes presentats ja que s'observa que  l'inici o l'empitjorament del trastorn està correlacionat temporalment amb conflictes psicològics o esdeveniments estressants.

Els símptomes que presenta el nen no estan produïts intencionalment ni simulats i cal diferenciar-ho d'un diagnòstic de trastorn factici o de simulació. Els símptomes motors més observables són alteracions de la coordinació i de l'equilibri, paràlisis o debilitat muscular localitzada, afonia, dificultat per deglutir, nus a la gola, retenció urinària.

Els símptomes sensorials poden ser falta de sensibilitat tàctil i dolorosa, ceguera, sordesa i fins i tot al.lucinacions o pseudocrisis comicials.

Es diagnosticarà un trastorn conversiu només si s'ha descartat en un examen mèdic exhaustiu una causa neurològica i si el nen pateix un malestar significatiu.