Dr. Jordi Sasot Llevadot

Es médico especialista en Psiquiatría y Pediatría por la Universidad Autónoma de Barcelona (Unidad Docente Vall d'Hebron) desde el 1983.

Magíster en Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil por el Departamento de Farmacología y Psiquiatría de la Universidad Autónoma de Barcelona con la cualificación de Sobresaliente.

Colegiado por el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona con el nº 13.345.

Pertenece al Cuerpo Facultativo del Centro Médico Teknon dónde dirige la Unidad de Paidopsiquiatria (Psiquiatría y Psicología Infanto-Juvenil).

Presidente de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (2003-2007).

Miembro de la Asociación Española de Psiquiatria del Niño y del Adolescente.

Miembro de la ESCAP (European Society for Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la AACAP (American Academy of Child and Adolescent Psychiatry).

Miembro de la Societat Catalana de Pediatria.

Miembro de la Asociación Española de Pediatria.

Miembro del Consell Assessor del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. (2003-2012)

Profesor del Postgrado en Psiquiatría Infanto-Juvenil de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Petits lladres

Artículos de prensa

"...El sentit de la propietat no s’assumeix fins als 6 anys..."

Publicat a: Diari Ara, suplement AraCriatures

Data: dissabte, 21 de setembre de 2013

Article en PDF

petits lladres2

 

petits lladres

 

   

Entrevista al Dr.Jordi Sasot i la Rosa Mª Ibáñez a "El Periódico de Catalunya"

Artículos de prensa

 “Psico GUIA” és una nova aplicació gratuïta per a mòbil que ofereix respostes preventives clínicament autoritzades als pares"

Publicat a: El Periódico de Catalunya
Data: divendres, 6 de setembre de 2013
 
¿Pot ser TDAH? ¿Té símptomes de dislèxia? ¿Està deprimit? ¿La seva ansietat és normal?
 
-¿Com poden detectar els pares si els seus fills tenen algun trastorn psicològic?
 
Una de les principals raons per les quals els nens no són diagnosticats puntualment quan pateixen un trastorn psicològic es deu al fet que els pares
tendeixen a confondre els primers senyals de problemes psicològics amb problemes de falta de maduresa aparentment benigna del comportament infantil i assumeixen que certs comportaments són normals.
 
A aquest nivell, aconsellem utilitzar l’App per a mòbil “Psico GUIA”, un instrument creat a la nostra Unitat i que reuneix els principals senyals d’alarma en salut mental durant la primera infància, etapa escolar i adolescència.
 
També a la web del nostre grup “centreguia.cat” es troben molt detallats els senyals d’alarma per a les diferents edats.

-Suposo que la prevenció és fonamental per no arribar a danys més importants...
 
Poder tractar un problema de salut mental quan comença a donar senyals d’alerta ens permet, en la majoria dels casos, aconseguir una precoç i millor resposta diagnòstica i terapèutica. Anticipar-se és bàsic en salut mental infantil i adolescent.
 
-¿Quins són els millors tractaments que s’ofereixen des del seu equip?
 
El nostre grup professional està especialitzat a diagnosticar i tractar els problemes psiquiàtrics, psicològics i psicopedagògics de la infància, adolescència
i joventut en exclusiva. La nostra experiència en TDAH, Trastorns de Conducta, Trastorns de l’Aprenentatge, Trastorns d’Ansietat i Trastorns Depressius ens permet oferir una adequada garantia de qualitat dels nostres serveis professionals, ja que en l’actualitat treballem en línia amb els millors serveis clínics de l’American Academy of Child and Adolescent Psychiatry, entitat de
la qual som membres.
 
-¿Quants anys avalen la seva experiència?

En els últims 25 anys el nostre equip professional dirigit pel Dr. Jordi Sasot, psiquiatre infantil i adolescent, i Rosa María Ibáñez Bordas, psicòloga clínica infantil i adolescent, ha pogut atendre una població infantil i adolescent pròxima als 11000 pacients gràcies a un molt cuidat grup multiprofessional medicopsiquiàtric especialitzat, psicològic i psicopedagògic que ens permet realitzar una àmplia tasca assistencial, docent i d’investigació, aquests últims
aspectes amb diverses Universitats, Fundacions i Institucions de salut mental.
 
-Moltes vegades aquests trastorns també comporten un seriós problema als pares...
 
Els pares necessiten orientació i entrenament educatiu, ja que aquests pacients descompensen molt el nucli familiar i els seus membres requereixen en la majoria dels casos suport especialitzat. Els nostres serveis inclouen intervenció psicoterapèutica familiar.
 
-Un dels objectius destacats del seu grup professional és la divulgació científica. Que arribi la informació a les famílies és essencial per conscienciar-nos sobre aquest tipus de problemes que poden condicionar i alterar la vida adulta, ¿no és així?

Avui dia molts pares estan plenament conscienciats i, en base a això, cuiden adequadament la formació i educació dels seus fills, motiu pel qual davant de qualsevol problema mèdic, psicològic o psicoeducatiu busquen una resposta eficaç. Cada vegada hi ha un coneixement més gran que ens permet prevenir i anticipar-nos. La nostra tasca científica i divulgadora va en aquesta línia, sempre útil i necessària.
 
 
entrevistaPeriodico
   

Au va, pares, això no és just!

Artículos de prensa

"...Busquen manipular-nos, però hem de ser més forts..."

Publicat a: Diari Ara, suplement AraCriatures

Data: dissabte, 11 de maig de 2013

Article en PDF

ara criatures 20130511

   

Tengo miedo: ¿es importante?

Artículos de prensa

El miedo es un mecanismo natural que alerta al niño/a de un peligro con riesgos innecesarios. No obstante, cuando los miedos son desproporcionadas, persistentes e interfieren en la vida diaria del niño/a, estamos ante un trastorno emocional importante. Son desproporcionadas: cuando el objeto que causa el miedo no es amenazado y el niño presenta unas reacciones exageradas y persistentes cuando los miedos pueden aparecer en cualquier momento. Los niños que presentan miedos importantes no siempre son capaces de manifestar su malestar real a través del lenguaje; por tanto, nos tendremos que fijar en las conductas que manifiestan para determinar si detrás el miedo hay una alteración emocional significativa, haciendo referencia a aspectos de ansiedad. Los principales indicadores de una posible alteración emocional que requiere ayuda son los siguientes:

  •     Dificultad para separarse de los padres.
  •     Miedo a que les pase algo a los padres.
  •     Dificultades con las relaciones sociales.
  •     Resistencia a quedarse solo con personas no familiares.
  •     Dificultades para dormir solo.
  •     Presencia recurrente de pesadillas.
  •     Quejas de que le duele la barriga, la cabeza, etc ...
  •     Preocuparse demasiado por las cosas.

Publicado en: Revista Todo Sant Cugat, n.1362

Fecha: 3 de mayo de 2013

Leer más: Tengo miedo: ¿es importante?

   

Más artículos...

Página 15 de 29

<< Inicio < Anterior 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Siguiente > Fin >>

La información proporcionada en esta web, es sólo para su conocimiento general y no es sustitutivo de consejos médicos o profesionales para condiciones médicas específicas. Usted no debe utilizar esta información para diagnosticar o tratar ningún problema de salud o enfermedad sin consultar a un profesional médico.

Web actualitzada el Martes 21 Noviembre 2023, 11:59